» Educació en Positiu
Basada en estudis científics en Etologia Canina (teoria de l’aprenentatge, cognició, neurofisiologia, estrès, agressivitat, pors, benestar, etc.)
Te com a objectiu l’educació o modificació de la conducta del gos, sense fer us de cap tipus d’aversiu que pugui causar respostes d’estrès en el gos.
Tracte de recompensar (reforçar) tot allò que ens agrada i “ignorar” tot el que ens desagrada, sempre i quant el comportament no sigui auto-reforçant.
Una conducta reforçada positivament tendeix a repetir-se, on una no reforçada tendeix a extingir-se.
Els gossos que han estat educats en positiu, no obeeixen per por, sinó que obeeixen perquè entenen el que els hi demanem i a l’hora d’ensenyar altres comportaments no mostren desconfiança ja que busquen la manera d’interactuar amb el seu propietari, per a ells interactuar ja es un premi.
Al no haver-hi en cap cas reforços negatius, ni càstigs, ni collars aversius (ofec, punxes, citronella, elèctrics, etc.) fa que l’educació en positiu sigui molt agradable.
Aprendre sense por a conseqüències aversives produeix un perfecte equilibri psicològic i uneix els vincles. Si castiguem al gos perquè actua com un gos, només aprendrà lo perillós que és comportar-se de determinada manera en la nostra presencia.
L’educació en positiu fa que un gos vulgui treballar per la recompensa i no perquè vulgui escapar del càstig.
L’educació canina en positiu no te en conte la idea errònia que es te sobre que l’home es el líder, ni alfa, ni cap altre rol que tingui que veure amb jerarquies.
