Agressivitat canina. Que cal saber?
En aquest article ens agradaria parlar de l’agressivitat canina, ja que molts propietaris no saben les causes o els senyals que el gos envia per advertir d’un possible atac i els seus motius.
L’agressivitat és normal i volem fer entendre a la gent que així és; desgraciadament se li posa l’etiqueta de “agressiu” massa aviat, després s’abandona i / o eutanàsia, sense arribar a pensar que potser és per un mal aprenentatge, cosa que es pot modificar amb l’ajuda d’un especialista, també poden haver causes orgàniques com el dolor, tumors, epilèpsia, etc.
Aqui trobareu detalladament que és l’agressivitat, els signes d’agressivitat, característiques, la comprensió dels seus comportaments, tipus de agressivitats i les seves característiques i tractaments.
INTRODUCCIÓ
Un dels problemes importants de la salut pública és l’agressivitat canina. Amb això no volem dir que a la mínima senyal s’hagi d’abandonar el gos o eutanasiarlo, tot el contrari, el que hem de fer és avaluar en el context que es dóna aquesta reacció i buscar una solució. Tenim dos tipus de agressivitats:
Agressivitat Normal: Forma de resoldre un conflicte.
Agressivitat Patològica: Intensitat desproporcionada, no adaptativa, reacció desmesurada.
Des del moment que adverteix de fer mal o voler fer-ho, és agressivitat; la majoria són per por i cal tractar-lo. Normalment el problema d’agressivitat disminueix fins a un punt que l’agressivitat està controlada, però NO DESAPAREIX
CONCEPTE D’AGRESSIVITAT
El 80% d’agressivitat té a veure amb la por, de vegades influenciat per l’estrès, canvi de domicili, arribada d’un nadó, etc.
L’agressivitat no s’hereta molt, però la por és molt heretable. Mirar als pares sempre que sigui possible. 
L’agressivitat és una reacció violenta durant un estímul determinat. Els gossos, com tots els animals, desenvolupen característiques de comportament que els permet incrementar les seves possibilitats de reproduir-se i sobreviure.
A la que vegem un petit signe d’agressivitat, sortir de la situació en què està. Saber frenar el joc, ja que davant de tanta excitació pot empitjorar i acabar en agressivitat; fer-ho de la manera més tranquil·la possible.
Quan hi ha una aproximació d’un altre gos i saps que el teu pot reaccionar, anomenar-lo, distreure’l i anar premiant aproximacions positives.
Davant el dubte, no arriscar, ja que si passa alguna cosa, l’aprenentatge pot ser negatiu i associar-ho.
SIGNES D’AGRESSIVITAT
* Mossegar * Grunyir * Llançar mossegades
* Caminar rígid * Eriçament del pèl * Pupil·les dilatades * Abalançar-se
* Ensenyar les dents * Bordar de manera amenaçadora * Mirar fixament
* Cua alta en moviment lateral * Morro arrugat
Algunes característiques a destacar de l’agressivitat
* L’agressivitat és el comportament caní mes comun referit als especialistes
* Sovint és tractable i manejable, amb un resultat a llarg termini positiu
* És rarament curable
* Afecta el vincle humà – animal
* Causa comú d’eutanàsia
* Hi ha risc de dany
* Els nens petits són víctimes més freqüents, sobretot per a gossos coneguts
* Obligacioó i responsabilitat del propietari i l’especialista
COMPRENSIÓ DELS COMPORTAMENTS AGRESSIUS
El conflicte social és una de les grans causes d’agressivitat i pot aparèixer por i és molt més perillós, de la mateixa espècie i / o una altra espècie. Hi ha un sentit biològic de l’agressivitat, sobretot de cara a la supervivència.
Si es manté l’estrès psicosocial hi ha mes possibilitats d’agressivitat. Cal controlar l’estrès post-traumatic / psicosocial.
La competitivitat i la por co-existeixen.
Si un gos mai ha fet res i un dia canvia, tenir en compte l’edat del gos (es fan grans), si té alguna ferida, malaltia, per poder trobar solució i alleujar.
Donar l’opció de fugida; en llibertat la dispersió resol els conflictes, per això moltes conductes agressives es donen quan el gos va amb corretja, també per un mal aprenentatge
Quan hi ha por, deixar-lo tranquil, si se’l renya / castiga és molt pitjor; cosa que al no conèixer els senyals del gos per part del propietari, ho fa més dificultós. La comunicació és molt important
Com ens relacionem els uns amb els altres, i l’animal està dins de l’esquema, llavors el gos té estrès psicosocoal, por i pot desenvolupar agressivitat. El maltractament està en la societat, en el càstig, i costarà treure-se’l als propietaris, però si minimitzar.
La frustració crea enfado i agressivitat. Les situacions que creen frustració en el gos són el sofà, el llit, atenció de l’amo, etc Els gossos porucs necessiten tenir rutines per sentir-se segurs.
A vegades no hi ha senyals d’avís, hi ha un factor d’impulsivitat, que ve per un mal aprenentatge.
Per evitar possibles conductes agressives, hi ha un projecte que es diu Yellow Dog:
El Projecte de Yellow Dog és un moviment mundial per als propietaris de gossos que necessiten espai. S’espera educar els propietaris públics i del gos per identificar gossos que necessiten espai, promoure el contacte adequat dels gossos i d’ajudar els propietaris de gossos per identificar el seu gos que necessiten espai.
Yellow Dog són gossos que necessiten espai – no necessàriament són gossos agressius però més sovint són els gossos que tenen problemes de por; el dolor d’una cirurgia recent, són un rescat o un gos de refugi que encara no ha tingut la suficient formació o l’obediència a dominar; estan en formació per al treball o servei, estan en servei, o altres raons específiques per al gos.
El Projecte de Yellow Dog busca educar les formes adequades d’abordar o fer contacte amb un gos amb permís de només un propietari del gos, si un gos és un “gos groc“. També tracten de promoure l’ús de cintes grogues per identificar ”gossos grocs” que necessiten espai extra. 
Com una organització sense ànim de lucre, tots els diners recaptats / donats s’utilitzen per comprar més material per cintes, samarretes per als representants, i els cartells per a l’exhibició.
El Projecte de Yellow Dog anima a la gent a trobar el seu entrenador, reforç positiu, local, i buscar els programes per ajudar a les seves mascotes. – El Projecte de Yellow Dog anima a totes les formes d’entrenament positiu per ajudar els ”gossos grocs”.
TIPUS D’AGRESSIVITAT
Segons biologia i etologia general:
1.Afectiva: Intervenen factors emocionals
* Ofensiva: Atac
* Defensiva: Por
2.NO afectiva (depredadora)
> Entre tots dos tipus hi ha diferències en:
* Funcions biològiques
* Rutes neurològiques
Classificació:
Causes orgàniques
* Sol estar causada per un problema que produeix dolor.
* Es manifista quan toca la zona afectada o quan algú s’acosti a ell
* Hi ha casos que la resposta agressiva del gos pot continuar fins i tot després que la lesió i el dolor hagin desaparegut. En aquests casos cal una desensibilizació
Dolor: Hi ha gossos que no hi ha gairebé manifestació del dolor. Moltes vegades no som conscients que el gos pateix dolor. Abans d’etiquetar com agressiu, portar-lo al veterinari, per descartar alguna possible malaltia.
Alguns quan ja no els fa mal, segueixen associant el tocar-los amb el dolor, quan ja no tenen dolor és quan cal fer modificació de conducta per aproximacions.
Tumors Intracranials: Si estan en el sistema límbic, l’agressivitat és pitjor. En aquests casos, la conducta es caracteritza per aparèixer de manera imprevisible, sense que respongui a un context clar
Hipotiroïdisme: Malaltia endocrina en la qual la producció de l’hormona tiroïdal és insuficient (TSH / TT4). Molts gossos que tenen hipotiroïdisme són agressius. Hi ha més hipotiroïdisme que hipertiroïdisme. Els fa ser més susceptibles
Hidrocefàlia: alteracions en el desenvolupament del gos. Comença a manifestar-se entre els 4 i 6 mesos de vida.
Epilèpsia: De vegades els gossos amb epilèpsia poden mostrar conductes agresivasn abans o després d’un atac. Estan desorientats i llavors és quan apareix l’agressivitat, no es pot canviar, no molestar fins que li ha passat la crisi
Causes NO orgàniques
Agrssivitat Competitiva (Dominància): Hem canviat dominància per competitivitat o controlador. Hi pot haver causa orgànica. És patològica i són molt susceptibles. Són gossos que normalment ens busquen, controlen, etc hi ha alguns amb mirada fixa, grunyen, etc. Busquen un control, manipulació.
* Quan toques a un altre gos
* Per la pilota
* Dinar
* Etc.
Agressivitat per Por: Falta de socialització quan eren cadells; hi ha alguns gossos que amb només veure a 4 persones ja generalitzen, en canvi altres necessiten veure a mes persones.
La genetica del gos és important, la por s’hereta. Pot ser causa d’una experiència traumàtica. 
Aquesta agressivitat és la principal. Es poden canviar molts tipus d’agressivitat en un sol gos: per por + intra-sexual + protecció de recursos, etc Normalment no hi ha només una sola etiqueta.
* Situacions desconegudes: A casa pot no reaccionar agressivament, però si es troba en un lloc desconegut pot aparèixer.
* Situacions d’estrès: Persones desconegudes, sorolls, festes nadalenques (sobre excitació)
Agressivitat Territorial: És una manera relativament freqüent d’agressivitat sense causa orgànica dirigida cap a persones i gossos. Es manifesta només per aproximació o presències de persones no conegudes o temudes o d’un altre gos. És molt difícil eliminar-lo, però si controlar-lo. L’agressivitat territorial és instiniva i es pot donar combinada amb altres agressivitats com la por.
Agressivitat Possessiva o Proteció de Recursos: Cap a objectes, menjar, el llit, sofà, persones, etc. depèn del valor del recurs. Si pot haver-hi una disputa per joguines entre dos gossos, no deixar joguines.
Per acabar amb això, quan tingui una mica de menjar que protegeix, ens acostem i l’hi intercanviem per alguna cosa que els agradi més, o li anem premiant perquè interpreti que quan té un recurs és una cosa positiva i no ho ha de protegir.
Agressivitat Intra-Especifica: Falta de socialització quan era cadell amb altres gossos, això fa que tingui por a gossos. 
Trauma que hagi patit amb algun gos. Pot donar-se que el problema el tingués amb un gos (mascle) i ara reaccioni sempre agressivament amb mascles, pot reaccionar davant raça, gènere, color o tots és general.
Agressivitat Maternal: L’agressivitat maternal és un comportament de femelles no esterilitzades o femelles esterilitzades just després del zel. El problema pot aparèixer en femelles lactants o amb pseudogestació (embaràs psicològic). Aquest comportament es veu influït en gran mesura per qüestions genètiques i d’activitat hormonal, i el millor és deixar-tranquil. No se sap fins que tenen cadells. Es dóna en:
* Embaràs
* Pseudogestació (embaràs psicològic)
* Part
* Post-part
A
gressivitat Redirigida: Es caracteritza per dirigir-se a un estímul diferent del que inicialment havia desencadenat la conducta agressiva del gos. Ataca el primer que troba, normalment és un altre gos o el propietari.
Agressivitat Depredadora: L’agressivitat depredadora es manifesta cap a animals d’una altra espècie i també de forma puntual a persones (principalment nens, persones fent footing, ciclistes, fins i tot automòbils i motocicletes) i gossos (de mida petita).
Es caracteritza per manca de resposta emocional i absència d’excitació simpatica. Sol donar-se en gossos amb alts nivells d’energia o gossos molt nerviosos.
TRACTAMENT
Coses que NO funcionen:
Castigar la Conducta Agressiva:El càstig pot facilitar l’expressió d’agressivitat defensiva i fer que el gos actuï de manera més violenta i impredictible
Portar el gos a ”l’Escola”
El càstig i els seus possibles efectes en l’agressivitat
* Escalada de l’agressivitat
* Redueix el llindar de agressió
* Causa agressivitat redirigida
* Destrueix el vincle propietari – gos
* Porta a l’agressivitat per por
* Causa agressivitat per conflicte
* Provoca mal físic
* Disminueix els senyals d’avís prèvies a la mossegada
* Augmenta el risc d’eutanàsia
Coses que SI funcionen:
Evitar situacions conflictives: Evitar aquelles situacions que han desencadenat agressivitat en el passat, incloses el càstig. Retirar els objectes pels quals el gos pugui competir.
Modificar la Pauta d’interacció Propietari – Gos: Limitar la interacció espontània amb el gos. Lliurar qualsevol recurs només després que el gos hagi complert una ordre. Entrenament d’obediència basada en el reforç positiu (RP) (així reforcem la interacció consistent i el vincle.
Alguns dels tractaments que tenim a la nostra disposició són:
* Seguretat
* Estructura / Predictibilitat / Control
* Desensibilització i Contracondicionament
* Fàrmacs / Suplements / Dieta
* Reubicació i / o Eutanàsia
Tots ells a consultar amb un especialista per crear unes pautes adequades i correctes
